L'avaluació a través de rúbriques

L'AVALUACIÓ A TRAVÉS DE RÚBRIQUES

Joan Marc Ramos@joanmarcramos

objectius de la formació

1. Comprendre les funcions de l'avaluació. 2. Formular descriptors d'avaluació. 3. Entendre el funcionament de les rúbriques.

La importància de l'avaluació

..................................................................

"L'avaluació guia i condiciona completament els aprenentatges dels alumnes." "Els alumnes saben detectar què s'haurà de fer per aprovar i actuen en conseqüència." Gibbs i Simpson (2009)

Com plantegem l'avaluació certificativa?

Què és l'avaluació?

....................................................

"És tota aquella activitat avaluativa que succeeix durant el procés d'ensenyament i aprenentatge, de manera que implica el professor en l'exercici de la seva professió i a l'alumne en un context d'aprenentatge formal." [Figueras i Puig, 2013]

Què és l'avaluació?

....................................................

"És tota aquella activitat avaluativa que succeeix durant el procés d'ensenyament i aprenentatge, de manera que implica el professor en l'exercici de la seva professió i a l'alumne en un context d'aprenentatge formal." [Figueras i Puig, 2013]

1. Avaluació de l'aprenentatge Avaluació sumativa, certificativa: mesurar el rendiment per posar una qualificació.

....................................................................

....................................................................

2. Avaluació per a l'aprenentatge Avaluació formativa: integra l'avaluació al procés d'aprenentatge de manera que es potencia el desenvolupament de cada individu. Funció reguladora: feed-back.

Els objectius de l'avaluació

3. Avaluació formadora Té com a objectiu l'autoregulació dels aprenents i, per si mateixa, és un instrument d'autoaprenentatge. L'alumnat s'apropia dels criteris d'avaluació.

....................................................................

Certificativa

Formativa

Avaluació de qualitat: Utilitzar instruments d'avaluació que ens permetin, a la vegada, fer un ús certificatiu i formatiu de les informacions recollides.

L'autoavaluació és l'autèntica finalitat de tota acció educativa: assolir l'autonomia de l'alumnat.

Identificar els objectius d'una tasca

............................................................................

A partir de la descripció de la tasca sobre INSULTS explicada pel formador, redacteu els objectius d'aprenentatge que intuïu que hi ha darrere de l'activitat.

ACTIVITAT

Redacció d'objectius

• En les programacions, solem treballar amb objectius d'aprenentatge.
• Fórmula: "Al final d'aquest curs/unitat/tasca els alumnes han de ser capaços de...+ infinitiu (saber explicar, redactar, resoldre, valorar...)
• La concreció en l'objectiu resulta fonamental per poder avaluar-los.
• Hem de ser capaços d'identificar els objectius centrals.

1. Activitats contextualitzades orientades a l'acció.

....................................................................

....................................................................

2. Formulació de reptes que integren diversos sabers.

Les rúbriques: un instrument d'avaluació de competències

3. Construcció cooperativa del saber.

....................................................................

5. Reflexió metacognitiva: "què he fet?"//"què he après?".

4. Interdisciplinarietat.

....................................................................

....................................................................

TASQUES

Rúbrica

....................................................

"Matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització i, de l'altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats amb la tasca d'avaluació" [Neus Sanmartí, 2010]

El professorat la pot fer servir per a l'avaluació formativa i per a l'avaluació sumativa. Constitueix una base d'orientació. L'alumnat la pot fer servir per a l'autoavaluació i la coavaluació.

Rúbriques llengua oral

Activitat 1: L’EXPOSICIÓ Definició: Consisteix en la presentació ordenada part d’una persona de les seves idees o coneixements sobre un determinat tema, tant per a informar o convèncer com per a qüestionar. Nom de l’observador: Data de l’exercici: companyÞ S’expressa en català 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Utilitza un nivell formal del llenguatge 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Anuncia el tema i fa un petit resum dels punts que tractarà sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Usa articuladors per indicar que el discurs evoluciona 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Al final resumeix els aspectes essencials del seu discurs sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Fa servir paraules tècniques pròpies del tema que tracta. 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Mira el interlocutors quan parla 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Acompanya el seu discurs amb els gestos. sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Varia el to i el ritme de les seves paraules? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Parla prou fort per què se l’entengui? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Utilitza correctament el material de suport 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Utilitza proves, raonaments, xifres,... per convèncer. 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Està ben informat? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no Has trobat interessant el que has sentit? sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no sí/no

TASCA

RÚBRICA

Descripció d'un espai

SEQÜÈNCIADIDÀCTICA

Activitat :“Descripció del meu carrer” Atenció a: a) Posaré un títol de l’estil: Carrer.................................., ...................................................... Ex. Carrer JoanotMartorell, un oasi de pau b) Faré servir un mínim de 15 d’adjectius i els subratllaré per tal que els identifiqui tothom. c) Faré servir, com a mínim, dues enumeracions. d) Em fixaré en l’accentuació, sobretot als verbs copulatius. e) Pararé especial atenció al vocabulari del mobiliari urbà. f) Atenció als connectors de l’espai Per estructurar l’espai Per donar un exemple Per marcar ordre A dalt/a baix a la dreta/ a l’esquerra al mig davant/Carrere lluny/prop Com com ara per exemple així en particular... En primer lloc (primerament) Després, per continuar, a continuació Per començar d’entrada finalment

Descripció del carrer o plaça on visc habitualment Rúbrica d’avaluació 1r d’ESO 3 2 1 0 a. El text mostra especialment les particularitats de la via. El text mostra alguna particularitat de la via i les combina amb característiques generals. El text mostra les característiques generals de la via. El tret mostra algunes característiques de la via. b. Les dimensions del text s’adeqüen a les seves necessitats. El text conté 200 paraules o més amb un contingut variat. El text conté 200 paraules, però inclou alguna repetició innecessària. El text no s’ajusta a les dimensions exigides. c. La divisió en paràgrafs s’ajusta a les idees que planteja el text. El text conté els tres paràgrafs principals. El text conté tres paràgrafs que no tenen unitat temàtica. La divisió en paràgrafs és inexistent o caòtica. d. Hi ha 2/3 enumeracions adequades al contingut del text. Hi ha 2/3 enumeracions no gaire ben emprades. Hi ha 2/3 enumeracions mal construïdes. No hi ha enumeracions. e. Conté almenys 15 adjectius variats i significatius. Conté almenys 15 adjectius variats de tipus genèric. Conté 15 adjectius repetits o mal emprats. No hi ha l’adjectivació exigida. f. S’acompleixen les normes d’accentuació treballades S’acompleixen les normes d’accentuació amb un màxim de 3 errors. S’acompleixen les normes d’accentuació amb un màxim de 6 errors. Hi ha més de 7 errors d’accentuació. g. S’utilitzen els accents diacrítics treballats: ÉS, SÓN, SÓC, TÉ, MÉS, SÍ i .... Hi ha un o dos errors en accents diacrítics. Hi ha tres o quatre errors en accents diacrítics. Hi ha més de cinc errors en accents diacrítics. h. Globalment, el text respecta les normes ortogràfiques regulars. Hi ha un màxim de dues errades ortogràfiques greus (normes regulars). Hi ha un màxim de quatre errades ortogràfiques greus (normes regulars). Hi ha més de cinc errades greus (normes regulars). i. Hi ha un màxim de cinc cops la conjunció I. La conjunció I apareix 6 o 7 cops. La conjunció I apareix 8 o 9 cops. La conjunció I apareix més de 10 cops. Valoració: 16 punts o menys: Insuficient 17-19 punts: Suficient 20-22 punts: Bé 23-25 punts: Notable 26-27 punts: Excel·lent

UN ALTRE EXEMPLE

...................................................

Projecte de transformar un poema en un audiovisual. I això com ho avaluem? I com ho guiem?

AVALUACIÓ

Criteris d’Avaluació del muntatge poètic Criteri Valoració El vídeo té la durada establerta? fins a 10 punts El muntatge presenta unitat? fins a 10 punts La recitació del poema s’entén i es fa de manera expressiva? fins a 20 punts Les imatges són originals? Fins a 10 punts Les imatges complementen el sentit del poema? Fins a 20 punts El material lingüístic (oral i escrit) és en català estàndard fins a 10 punts Els crèdits són complets i adequats fins a 10 punts Plus de creativitat (música, vídeo, muntatge...) Fins a 10 punts

Criteris per a la redacció de descriptors

• FORMULACIÓ POSITIVA: Procureu tenir en compte allò que fa l'alumnat, no el que no fa.
• PRECISIÓ: en les realitzacions descrites, defugint generalitzacions.
• CLAREDAT: Han de ser fàcilment comprensibles per al professorat no especialitzat i per a l'alumnat.
• BREVETAT: Eviteu formulacions de més de 25 paraules, ja que ningú té en compte el final del redactat.
• INDEPENDÈNCIA: No vinculeu més d'un aspecte en el mateix descriptor, ja que pot induir a confusió.

Neus Figreras

1. Els alumnes poden disposar de la rúbrica dels del primer moment que comença la tasca.

....................................................................

....................................................................

2. Anar amb compte de no carregar-se massa Les rúbriques donen molta feina, s'ha de buscar el moment en què siguin més efectives.

Algunes recomanacions

3. Seleccionar un nombre raonable de descriptors.

....................................................................

4. El nombre de graus parell per exigir prendre decisions.

ALGUNS EXEMPLES

.............................................................................

ELABORACIÓSEQÜÈNCIESDIDÀCTIQUES

WEB DERÚBRIQUES

FEM LA NOSTRA RÚBRICA

HABILITATSPROCEDIMENTSPUNTUAL/ANUAL/ETAPA

Joan Marc Ramos

joanmarcramos@gmail.com

Bloc personal: Didàtica

Bibliografia

ALSINA, p i al (2013) Rúbriques per a l'avaluació de competències, ICE-UB AMBRÒS, A; RAMOS, J.M. i ROVIRA, M. (2009): Enfilem les competències, les competències bàsiques a l'àrea de llengua. Barcelona, ICE de la Universitat de Barcelona FIGUERAS, N i PUIG, F (2013) Pautas para la evaluación del español LE, Barcelona, Edinumen. FIGUERAS, N. (2009). “L’avaluació de la llengua oral” a Articles, 47, pp. 85-98. GIBBS, G i SIMPSON, C (2009) Condicions per a una avaluació continuada que afavoreixi l'aprenentatge, ICE-UB. RAMOS, J.M. (2010). «La evaluación de la competencia lingüística y audiovisual» dentro del monográfico La competencia comunicativa lingüística, a Aula de innovación educativa, 188, Pp. 17-21. SANMARTÍ (2010) Avaluar per aprendre, Generalitat de Catalunya.