muntiplanet 2

Aquí us presentem el segon número de la nostra revista digital.Hi podreu trobar moltes notícies, fotos, reportatges i treballs realitzats per tots els alumnes de l'escola.Esperem que us agradi i que gaudiu veient un tastet de les feines que han fet els vostres fills i filles. La revista és oberta a tota la comunitat educativa. Si voleu, hi podeu participar en el proper número.Si en voleu saber més, podeu entrar als blocs de les aules on han estat publicant activitats que han anat fent durant tot el curs.

BON ESTIU!!!!

Les simpàtiques veus dels Peixos Pallasso de P-3 i els divertits dibuixos que van fer per il•lustrar el conte de Sant Jordi, s’han reconvertit en pel•lícula magistralment dirigida per l’Albert ,el profe d’anglès i produïda per Little Mountain Films. Gaudiu de l’espectacle!!!

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

LA CANÇÓ DELS POPS

Enguany els nens i nenes de p-4 hem gaudit de valent fent moltes coses. Així, quan al començament de curs decidírem ser els Pops, de seguida vam posar fil a l’ agulla per investigar sobre aquests simpàtics animalets que, almenys a nosaltres, sí que ens ho semblen. Amb l’ajut de la Rosa, ens vam inventar una cançoneta que parla dels pops. Avui, com si fóssim una coral, l’estrenem en primícia per a tots i totes mitjançant la nostra revista. Desitgem que us agradi!!! BON ESTIU !!!

Un dels contes que hem treballat aquest darrer trimestre a P5 a l'hora d'anglès és Big Blue Fish and Small Red Fish. Es tracta d'un conte breu adaptat d'Oxford University Press. Se'ns va ocórrer que, a més a més d'explicar-lo nosaltres, com acostumem a fer, seria interessant que ho fessin també els nens... en anglès, evidentment. Així doncs, vam fer una animació de la historieta amb la tècnica de l'Stop Motion i els nens i nenes de P5 en van gravar els diàlegs. La narració, en tractar-se de frases més llargues i una mica més elaborades l'hem feta nosaltres, però l'any vinent segur que ja ho poden fer ells!

BIG BLUE FISH

Nosaltres, els nens i nenes de 1r i 2n, quan estàvem treballant el projecte dels esports, vam fer una entrevista al senyor Jordi Casamayor, reporter esportiu del diari MARCA. Tots els nens i nenes ens vam convertir en periodistes. Vam fer unes acreditacions per a ser reporters de debò i en grupets vam pensar les preguntes que li volíem fer. Una vegada vam tenir l’entrevista vam dissenyar un programa de ràdio . Quan el Jordi va venir a l’escola, tots els nens i nenes ens havíem convertit en periodistes. La classe era una sala de premsa i ningú no hi podia entrar sense acreditació. Es va presentar i va començar el programa de ràdio. Finalment, vam fer una roda de premsa oberta, on cada nen va preguntar allò que volia saber sobre el Barça. El Jordi ens va parlar del Barça i dels seus jugadors.

El moment més divertit, va ser quan l’Hugo va demanar que ens fes la retransmissió d’un gol del Barça, ens va agradar molt. Ens vam sentir molt orgullosos que vingués a l’escola i ens expliqués tantes coses. MOLTES GRÀCIES DE PART DE TOTS I TOTES!!!!

SOM REPORTERS ESPORTIUS

Sortida al Cim de les Àligues

Una de les sortides més interessants del curs va ser la visita al Cim de les Àligues. Els nens i nenes de 3r i 4t vàrem gaudir d’un dia inoblidable envoltats de natura i aus. Vam tenir l’oportunitat d’observar de ben a prop algunes espècies i vam veure volar en llibertat alguns exemplars d’aus rapinyaires. Després de dinar, vam fer una gimcana on vam compartir plegats molts riures i jocs. Vam gaudir molt!!!!

Com tots els anys els nois i noies de cinquè hem participat a la Cantània. És una activitat musical en la què participen uns 42.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària de diferents llocs de Catalunya, de l'Estat Espanyol i del món. Nosaltres vam actuar el 30 de maig a l'Auditori de Barcelona, amb 800 nens i nenes d'altres escoles. La cantània es titulava: “Babaua, les desventures de Mimí” i tracta d'una joveneta que vol trobar marit amb l'ajut de Cupido. Per aquesta actuació ens hem estat preparant durant bona part del curs, assajant cançons i coreografies perquè tot surtís molt bé. Ens feia molta il•lusió però al mateix temps estàvem molt nerviosos.

Va ser preciós quan van tancat tots els llums i nosaltres vam aixecar les estrelles fosforescents que havíem preparat a classe per acompanyar a la cantant. Hi havia molt públic. Vam venir pares, mares i familiars a veure l'actuació i en acabar ens van aplaudir molt, ens van felicitar molt i ens van fer moltes fotos. Per a nosaltres ha sigut molt bonic. Una experiència inoblidable i ens sentim orgullosos d'haver-ho fet. Ha sigut un premi arribar fins aquí.

LA CANTÀNIA

Fa uns dies, els nens i nenes de 6è vam anar de colònies a Can Putxet per gaudir dels nostres últims instants junts abans de deixar l'escola.Vam fer moltes activitats esportives diferents i vam viure moments que mai oblidarem.Ens ho vam passar súper bé!

COLÒNIES A CAN PUTXET

EL NOSTRE PAS PER LA MUNTAYETA

"A 3r i 4t de primària vam tenir com a mestra na M. Teresa. Era una mestra encantadora. Encara que s'enfadava amb nosaltres quan no fèiem allò que ens deia, seguia sent molt bona persona amb nosaltres." Nico Viernes "Tots aquests anys m'ho he passat molt bé i he tingut moments molt divertits." Nerea Cañaveras "Estem molt contents perquè hem anat de colònies tots junts i m'ho he passat molt bé, súper bé." Carla del Toro "A mi m'agrada estudiar a l'escola i m'ho passo molt bé amb els companys." Uswa Qaiser

"D'aquests 9 anys a l'escola m'emporto uns companys que sempre els tindré al cor, moments divertits i moments durs, riures i plors, i l'educació i l'afecte dels professors i dels monitors de menjador, que són magnífics." Jana Lorenzo "Vaig començar l'escola a P3, va ser molt divertit, però al principi tenia molta por. De mica en mica, vaig anar fent amics i des d'aleshores els conec." Laura Falcó

"El sentiment més gran que he tingut sobre l'escola va ser quan vaig entrar a la nova classe, l'última, la de 6è. Em sentia gran i veure tants nens passar per 6è i que ara em toqués a mi i a la meva classe... va ser impactant! També, com sempre, m'ha agradat portar les festes perquè com que som els grans, les organitzem nosaltres." Michelle Fuxá"A 1r vaig començar la primària, estava molt contenta de passar amb els grans. A primer i a segon la Isabel em va ajudar molt a aprendre a escriure i a llegir." Maia Folch"Aquests anys a l'escola m'ho he passat molt bé i he conegut a gent de qui he après i amb qui m'he divertit molt." Mahad Qaiser "A P4 vam tenir la Carme, una professora molt divertida. A P5 vam treballar els pingüins i vaig tenir a la millor padrina que es podria tenir." Aina Arboles

"Els meus nou anys a La Muntanyeta han estat una bogeria. He plorat, he rigut, he cantat, he ballat, però sobretot he fet amics inoblidables. Gràcies a l'escola he après a ser persona." Ona Lorenzo "És una llàstima que haguem de marxar, però jo sempre recordaré aquesta escola. Espero que quan marxi tot segueixi tan bé." Hugo Melich "Quan vaig arribar a P3 la meva vida va canviar, vaig conèixer a nens i nenes que ara mateix són els meus amics i amigues. Ha passat molt ràpid el temps, ja que quan vaig arribar a La Muntanyeta tenia 3 anys i ara en tinc 11. Recordo que a parvulari jugàvem amb les bicis, amb les motos i amb joguets que portàvem al pati. [...] He tingut molta sort d'haver anat a aquesta escola i de tenir els amics i amigues que tinc, han sigut 9 anys molt divertits i bonics." Jordi Sabaté

"De P5 me'n recordo d'una excursió en la qual ens van trobar uns porcs senglars que es volien menjar els nostres entrepans i, al final, vam haver de trucar a la policia per a què els espantessin. [...] A 6è hi ha hagut moltes experiències, tant bones com dolentes, però la que més m'ha agradat és la de pensar que és el nostre últim any, que l'hem de gaudir al màxim i, sobretot, que hem de preparar-nos per l'institut. [...] En realitat l'escola ja és una experiència i és la millor." Ivan Russell"Fa 9 anys que estic a l'escola i m'han passat moltes coses divertides. [...] Mai us oblidaré!!!" Aleix Simón "El meu primer dia va ser quan vaig començar P3, vaig estar molt nerviosa, però vaig fer nous amics. El primer any vam representar la llegenda de Sant Jordi, jo era la gent del poble. Teníem l'Olga de mestra, era molt simpàtica." Núria Soria"Jo, l'escola, la trobaré molt a faltar." Guillem Garcia

"Quart va ser molt trist, perquè la Teresa, la professora d'anglès va marxar de l'escola." Júlia Chao "Porto 9 anys amb els meus amics i junts sempre ens ho passem molt bé. Aquesta escola la portaré sempre al cor." Alexandro Fuxá "A P5 estàvem tots molt nerviosos perquè l'any següent aniríem a 1r i seria com una altra etapa de la nostra vida". Martina Gerindote"Em sento molt emocionat perquè a prop ja tenim l'institut." Javier Català "M'agradaria estar més temps a La Muntanyeta, però m'he de fer gran!" Daniel Pañella

"La meva història a La Muntanyeta no comença a P3, sinó que comença uns anys després, a 2n. Aquell dia el recordo bé, no estava nerviós perquè ja havia canviat de col•legi anteriorment. Quan vaig entrar, em miraven tots i totes, em sentia estrany. A 3r ja estava més tranquil perquè ja coneixia a tots els meus companys i companyes." Sergio Guerrero "El meu pas per l'escola ha estat ple de sorpreses, alegries, plors, ràbies i de més emocions bones i dolentes. A P3 vaig arribar com la resta de companys, vaig entrar atemorida, no hi volia entrar, però a l'hora de sortir no ho volia fer, volia que fos l'endemà per tornar a l'escola, ja que volia aprendre i seguir aprenent. [...] He passat 7 anys en aquesta magnífica escola que m'ha ensenyat de tot i m'ha fet viure de tot." Lucía Fernández

"Ara, a 6è, l'últim any de primària, gaudim d'ell amb la Montse. També, ja hem fet les proves de competències bàsiques i aviat la gran majoria de la classe anirem de colònies i segur que ens ho passarem en gran". Iván Martín "A sisè, ara mateix estem contents i tristos per passar a l'institut i deixar l'escola. També tenim moltes ganes d'anar de colònies dimarts vinent, serà molt 'xulo'! M'ha agradat molt vindre a aquesta escola!" Manuela Marín "El meu pas per La Muntanyeta ha sigut molt bonic, tot ple d'emocions, tant bones com dolentes. Trobaré a faltar els meus companys, les nostres baralles, les rialles, les classes divertides... " Lucía Rascón"El meu pas per La Muntanyeta ha sigut del millor que m'ha passat a la meva vida, la recordaré moltíssim!!!" Miquel Hernández

FINS SEMPRE, MUNTANYETA!

AULA DE CIÈNCIES

Des de l’aula de ciències els alumnes de 6è estem treballant el tema de l’electricitat. Durant vàries sessions hem estat elaborant circuits elèctrics en grups.Els circuits elèctrics estan formats per diversos elements. Hem fet servir piles de petaca, cargols, tornavís, fil conductor, portabombetes i altres elements… Ara estem fent circuits amb més dificultat. És una experiència molt "xula", hem descobert com fer interruptors, com treure el plàstic protector del fil de coure... i, finalment, hem vist com les bombetes s’encenen.Quina passada!!! Ens ho hem passat molt bé i hem après molt!!!Voleu veure com ens han quedat els treballs?Aquí teniu algunes fotos!

Enguany els alumnes d'Infantil, dins del projecte de l'artista, hem estat treballant PABLO PICASSO.Hem fet moltes activitats al voltant d'aquest pintor durant tot el curs.Hem treballat les diferents èpoques per les que va passar: ÈPOCA ROSA I ÈPOCA BLAVA.Hem fet les nostres pròpies composicions.Aquí en teniu uns exemples:

També hem treballat un quadre molt important d'aquest pintor: EL GUERNICA

I després hem tret els artistes que portem dins i hem fet les nostres composicions amb un element important que Picasso feia servir en moltes de les seves obres: LES GUITARRES.

A més a més, a l'escola ,também vam fer un taller sobre Joan Brossa i la seva obra.

LA CREATIVITAT A PARTIR DE LA REALITAT Quan vam anar a la casa museu d’en Santiago Rusiñol ens va cridar molt l’atenció la quantitat de quadres i les parets pintades de blau. Vam visitar la casa amb un guia que ens explicava moltes curiositats sobre els mobles, els quadres , les escultures i les seves col•leccions de ferro forjat. Allà vam aprendre quins eren els secrets de les pintures del Sr. Rusiñol i ens van ensenyar a copiar de la realitat. I amb molta il•lusió, envoltats del paisatge meravellós de la platja i amb la nostra creativitat al poder, vam fer aquestes produccions artístiques, dignes dels grans pintors de la Muntanyeta. Classes de 1r i 2n.

Els alumnes de Cicle Mitjà hem treballat un dels pintors amb més renom : Van Gogh.Primer vam buscar informació sobre l'autor. Vam aprendre que li agradava molt pintar coses amb molta llum i colors molt vius. Els seu quadres més importants són: els Girasols, l'Habitació a Arles, Iris, entre d'altres.Al final, de manera cooperativa, vam elaborar una versió d'un quadre de Van Gogh. Som uns artistes!

Els nens i nenes de cinquè hem fet unes escultures de fang representant la figura humana, després de mirar unes imatges de l’artista Henry Moore.

I els alumnes de sisè hem treballat Víctor Vasarely. En el power point que teniu a continuació trobareu informació sobre aquest artista i podeu veure una de les produccions que hem fet al voltant d'aquest autor.

Aquest curs 2015-2016 ha estat un any ple de propòsits i objectius vers a allò que significa formar part del grup d’escoles + sostenibles junt amb moltes altres escoles de Barcelona. Hem fet un treball basat amb alguns aspectes que hauríem d’atendre com són el tractament que fem dels residus a l’escola, ajudar als companys de cicle inicial per tal de portar endavant l’hort urbà escolar i el compostatge... Totes aquestes tasques teníem clar que les volíem prendre des d’una mirada col•lectiva. Treballar colze a colze mestres i alumnes amb la intenció d’aportar el nostre granet de sorra a la cura del nostre entorn i sensibilitzar sobre la situació de la mare terra i actuar. Hem format una comissió de mestres i alumnes i aquesta va decidint les accions que emprenem per assolir els nostres objectius. Embrutar-nos les mans amb la sorra, riure, escalfar-nos el cap per muntar prestatgeries... és un petit recull de moments que hem construït i creat tots junts. Volem fer-vos un traspàs d’informació sobre algunes activitats que hem estat fet a mode de noticiari. Esperem que us agradi!

Com cada Sant Jordi des de la biblioteca els alumnes participen en el concurs de Punts de llibre. A continuació,compartim amb vosaltres els guanyadors d'aquest any.

Recomanacions lectores per les vacances, per passar-ho bé i seguir aprenent.

Durant les dues primeres setmanes de Maig vam fer un taller destinat a la temàtica tradicional de Sant Ponç que se celebra a Barcelona l'11 de Maig. Els monitors van fer una petita introducció per donar a conèixer la temàtica en que estarien basats el dos tallers a realitzar, en el cas dels grups mitjans i grans aquesta explicació va ser en anglès. PRIMERA ACTIVITAT Van poder tastar diferents aliments naturals, com melmelades de diferents sabors, mel i caramels de fruites. Els de cicle inicial van plasmar això en un petit mural que es van emportar a casa. Mitjans i grans van fer un mural gran que van penjar al menjador de la escola. SEGONA ACTIVITAT Va estar dedicada a conèixer les diferents herbes aromàtiques que es poden trobar en el dia a dia. Finalment, a la part de taller per plasmar l’activitat realitzada, cada nen va agafar una petita mostra d'herbes i va ficar-la dins d'un petit sac que va portar-se a casa com a bossa d’olor.

-Hola, me llamo Alberto Manzano y durante casi siete años he sido miembro de la Junta del AMPA. -Hola, Alberto! - contestarían al unísono el resto de ex-miembros de Juntas de AMPA sentados en círculo en alguna aula, gimnasio o biblioteca escolar. Después, supongo, explicaría cuánto tiempo hace que lo dejé, las veces que miré el correo electrónico del AMPA (durante un tiempo mantuvieron la misma contraseña, hasta que se dieron cuenta de que alguien accedía de manera subrepticia), o de cómo, tras muchos meses sin decidirme, abandoné el grupo de WhatsApp de la Junta. Quizá contaría también la liberación que sentí llegado el momento de finalizar mi mandato, cómo de feliz me las prometía ante la perspectiva de no volver a preocuparme por unas colonias que se anulan, un equipo de sonido que se quema o una actividad extraescolar que no sale adelante. Todo esto sería capaz de explicarlo con fluidez, sin vergüenza, ¡con lo que yo había sido!

Recordaría mi primera asamblea extraordinaria: el comedor de la escuela lleno de madres y padres, mi voz sonando trémula, el sudor, la pérdida de visión periférica... Esa es una de las cosas positivas que debo a mi paso por la Junta: soy capaz de hablar en público sudando lo justo. Quizá ayuda el que las asambleas no sean tan multitudinarias como aquella en que estuve a punto de desmayarme, pero esa es otra historia y deberá ser explicada en otra ocasión. En fin, que hablaría de la euforia que sentí las primeras semanas sin formar parte de la Junta. Pero ante la mirada de escepticismo del director del grupo de terapia, bajaría la cabeza y reconocería que esa sensación solo duró unas horas. No, no tenía nada que ver con el poder, ni con el miedo a que el nuevo equipo no lo hiciera bien. ¡Por supuesto que no! Si precisamente una de las razones por las que me había sentido optimista aquellos últimos días formando parte de la Junta era porque, por fin, las candidaturas superaban en número a las vacantes.

Y llegaban con muchas ganas de trabajar, de hacer cosas por la escuela de sus hijos e hijas. Podía irme tranquilo, era consciente de que estaba ya al límite de mis fuerzas. Pero no conseguí aprender a delegar en mis dos años como presidente. Y ese fue mi mayor fracaso, querer estar en todo. Entendería, por fin la causa de mi desazón: aún necesitaba estar en todo.Una compañera del grupo pediría la palabra. Se presentaría como ex-miembro de Junta desde hace ya 3 años. Me tranquilizaría diciéndome que todas pasaron por eso. Y me aconsejaría no dejarlo de golpe. Acudir a las asambleas, integrarme en alguna comisión, seguir montando el equipo de música en las fiestas... Acabaría la reunión. Ya en la calle, mientras unos volverían rápidamente a sus casas, otros permaneceríamos aún un rato hablando en la puerta de la escuela. Unos comentarían que cortaron totalmente con las AMPAs , que habían tenido suficiente.

Otros recordarían compañeros de terapia que tras dejarlo unos años, acabaron formando parte de la Junta del AMPA en los institutos de sus hijos. Se despedirían y yo me quedaría solo, pensando que parece imposible desengancharse del todo.Y recordaría la frase que dijo otra ex-miembro de AMPA, presidenta de una de las primeras Juntas de la que formé parte: “Debe haber algo extraño en nuestro cerebro que nos lleva a implicarnos, a decidir entrar en la Junta de un AMPA”. Y, seguramente preso de esa misma marca, empezaría a caminar y sonreiría pensando que cada vez seremos más. Alberto Manzano Presindent Ampa Escola LA Muntanyeta

Hola, sóc Elena! Mare de l’Aina i el Max. Aquest any l’Aina ha cursat P4 i el Max encara va a l’escola bressol.Com anècdota, no ens va tocar plaça a La Muntanyeta per l’Aina al sorteig de l’assignació d’escoles, però la bona notícia és que estàvem els primers a la llista d’espera. No vam perdre l’esperança i estàvem disposats a seguir intentant-ho els 2 anys següents; així que tanta determinació que teníem en que l’Aina anés a La Muntanyeta va donar resultats i a finals del mes de Juliol la Núria, la Directora, em va trucar per dir-me que hi havia una baixa i que entràvem...quina alegria!! Per la meva banda, sóc una persona que acabo implicant-me en els diferents temes que sorgeixen al meu entorn, per molt que em proposi no involucrar-me per no acabar ocupada amb mil coses. Però finalment resulta pràcticament impossible frenar l’interès per participar i aportar el que estigui dintre de les meves possibilitats, així que només era qüestió de (poc) temps que acabés a l’AMPA.

A més, considero molt important que mares i pares, a través de les AMPA, formin el millor tàndem possible amb l’escola, ja que junts estem educant als nostres fills i filles, que seran els adults del futur. Si volem evolucionar com a societat i arribar a ser més solidaris, pacífics, tolerants, inclusius, etc. ens hem de prendre seriosament l’educació dels infants. Crec que les mares i pares hem d’assumir la responsabilitat de liderar l’educació dels nostres fills i filles, però lamentablement una gran part del dia no la passen amb nosaltres, així que trobo necessari que a l’escola, a més dels coneixements teòrics, s’integri un treball de desenvolupament personal dels petits. Sóc principiant com a membre de la Junta de l’AMPA i encara desconec tot el que podrem aportar. De moment estic molt contenta de veure la motivació, esforç i dedicació dels actuals membres de la Junta, confio estar a l’alçada! I, per últim, recordar i insistir en que l’AMPA som tots, mares i pares, no només la Junta, i que propostes constructives i la col•laboració a les activitats seran sempre benvingudes. Elena Sánchez Membre de la Junta de l'AMPA

El pas per La Muntanyeta ha marcat la meva infància. Des de petita ho he dit i ho seguiré dient: La Muntanyeta ha sigut la meva segona casa. Durant nou anys he estat en aquesta increïble escola, he conegut a gent increïble que, tot i que alguns s'han anat perdent per el camí, molts seguim units. Però no només hem fet amistats. En aquesta escola hem crescut física i emocionalment.Durant aquells nou anys ens han ensenyat valors com l'amistat, la solidaritat, el respecte... Però també ens van ensenyar a escriure, a llegir, a multiplicar i dividir, com funciona el nostre cos o, fins i tot, el verb "to be".Tot i que algunes coses han canviat en les instal·lacions o en el material, encara sento nostàlgia quan passo pels passadissos on en el terra hi ha encara les petjades enganxades des de fa anys.

El pas per la Muntanyeta ha marcat la meva infància

És un orgull haver pogut formar part de la gran família que és La Muntanyeta i és un orgull veure la cara de felicitat dels més petits.Podria donar les gràcies, persona per persona, a tota la gent que forma el professorat de La Muntanyeta, però no només donar-los les gràcies, ja que tot i que han passat els anys, encara ens reben amb un somriure i una abraçada i ens ajuden en tot el que poden.Sense dubte, La Muntanyeta és la millor escola que m'ha pogut tocar. Orgullosa de la meva gran família. Alba Mercado ex-alumna de l'escola La Muntanyeta Actualment cursa 3r de Secundària

RECORDS D'ESCOLA

Passo cada dia per la porta de l'escola i recordo tots els moments viscuts en aquella època en que "erem petits".Recordo l'escola com aquell lloc on vaig ser conscient de les meves primeres baralles, amistats, amors...En aquell moment no m'agradava gens anar a l'escola, hi anava per obligació, sense cap mena de ganes i desitjant fer-me gran per anar a l'institut i ser una d'aquelles noies que veia a l'hora del pati a l'altre costat de la reixa.Actualment, donaria el que fos per tornar a viure tots aquells moments inoblidables. Elsa Navarro López Ex-alumna de l'escola Actualment cursa 3r de secundària